Dimarts, 19 de Març de 2024
Vilaplana - La Mussara Vilaplana - La Mussara
Muntanyes de Prades
Baix Camp - Camp de Tarragona
 
 
Benvinguda
 
Turisme
Com arribar
Allotjaments
Restauració
Casal Vilaplanenc
Activitats
Muntanyes de Prades
 
El Poble
Situació
Història
Les Cases i els Renoms
Terme municipal - any 1960
 
Ajuntament
 
Administració Oberta
 

 
  
El Poble

  Història
El primer document escrít que s´ha trobat en el que s'anomena La Mussara es un document de concodia entre el Rei d'Aragó Alfons 1er "el cast" i l'arquebisbe de Tarragona, Don Guillem de Torroja datat l'any 1173 en el qual diu " .... totis ipsis hominibus de ipsa muntana usqe Tarragonam de Montereyal el de Zamuszarra et de Albiol....Mando vobis firmiter ut Archiepiscopo tamquan domino vestro attendatis..." El nom Almussara és de orígen árab.Segons ASIN PALACIOS ( Contribución a la toponimia árabe de España ), el mot al-musárat és la forma sustantiva, indicadora de lloc, de verb asára ( marxar, dirigirse a, ) la qual cosa pot induir a interpretar Almussara com a equivalent a indret de marxa, indret destinat a marxes o, mes lliurement, estadi o hipòdrom.Per altre banda, la veu al-muzara'at és la sustantivació del verb zára'a ( arrendar ) d'on es podria deduir que el nom del poble estudiat estigués relacionat amb certs arrendaments durant l'ocupació sarraïna. Fem notat, això no obstant que la primera hipòtesi és la que sostenen els erudits en qüestions àrabs. ( Dades facilitades pel cap d'interpretacions de l'oficina cultural de l'Ambaixada d'Espanya a Rabat -any 1963- )

La Mussara es troba situada a la part nord de la Comarca del Baix Camp, fent frontera amb el camp i la muntanya, el nucli de població esta situat a uns 990 mts sobre el nivell del mar oferint un mirador espectacular sobre tot el camp de Tarragona, i la cota maxima de la serra que porta el seu nom es el Puigpelat de 1071 mts sobre el nivell del mar.Cal afegir que el terme municipal d'aquest petit poble del Baix Camp va deixar de existir l'any 1961 anexionan-se al poble veí de Vilaplana.

A continuació es mostren les estadistiques de població mes destacades que coneixem des del segle XV ( inclosos els masos)


1497151515531708171717261763181918301845
22 h31h66h67h58h58h77h90h99h214h
1857187718871900191019201936194019501960
323h312h300h291h228h169h88h94h57h12h


L'empenta demogràfica de la Mussara no s'esdevé fins mitjans del segle XIX quan, en relacióamb un segle enrera, es triplica la població. Però nomès durant uns trenta anys la Mussara mantindrá els tres-cents habitants, (inclosos els masos )

Els recursos i les formes de vida sempre van ser molt complicades degut a que el terme de la Mussara sempre ha estat molt pobre d'aigua. Hi havia només algunes fonts ( la Font Freda, la font del Pistol ) i la majoria eren fontetes. Fins la Font del poble no era massa abundant i hi van haver de fer un dipòsit de tan poc com rajava en temps era seca. La manca d'aigua va frenar l'agricultura i la mateixa vida del poble.

No obstant aixó, els principals recursos eren la petita ramaderia ( bens, cabres i bous per a llaurar ), de la qual dóna fe la presencia de tres corrals rònecs, dos dels quals a labanda plana dels Motllats;el carbó d'alzina, que baixaven a vendre a Reus amb el ruc o la somera; l'agricultura ( blat, ordi, civada, sègol farratge i "pataques", i a mes els productes de cada casa gallines, conills i almeys un porc per passar l'any i tambe un hortet amb tomaqueres, enciams, pèsols, bajoques, cigrons, fesols, guixes i faves. De tot, poc o molt, i sovint de secà. Tambe eren fonts complementàries la caça i els rovellons que igualment baixaven a vendre al mercat de Reus. I entre els fruits de muntanya, n'aprofitaven sense grans collites, els dels perelloners, dels peremays , de les pereres, d'alguna prunera o pomera i algún cascavelliquer i tambe cirerers, codonyers, noguers i uns pocs atmetllers i olivers. Cal destacarles pomeres anomenades de pota de bou i de morro vermell. Els avellaners a la primeria de segle eren ben escassos.

Com que a la Mussara no hi havia cap botiga, pero si en certes èpoques dues tavernes , la gent baixaba a proveir a Reus i desprès a Vilaplana on compraven bacallà i arengada, tonyina i rebordonits,menjars de país pobre. La vinya fins a la fil.loxera, era un altre petit recurs i cobria racons de la muntanya, com ho testimonien els marges i margets que han sobreviscut a l'abandó del conreu i a la lenta invasió del bosc. A la Mussara no hihavia gaires terres de primera, però l'esperit escarrassat del pagès provava de fer rendir conreus de profit dubtós. LLocs evidenment àrids, com els repeus entrecingle i cingle, eren aprofitats per a la vinya que destruí la fil.loxera i es replantà ben poc. La Mussara no tenia, en canvi, la riquesa dels molins, com la Febró o Arbolí, mentre que les carboneres abandonades assenyalen la importància que, fins després de la guerra civil, va tenir aquesta petita indústria a la qual treballeven força carboners tortosins.

Però el metje vivia a Vilaplana o en certes époques pujava amb animal des d'Alforja. Només hi havia pas de carro i la carretera no arribà fins el 1914. Aleshores fou més fàcil de treure el bosc i alguns propietaris Mussarencs van fer diners i van emigrar. L'escola va durar fins els anys quaranta i el rector fins gairebé a la guerra civil, però mes aviat vivia a Vilaplana..

Cal tenir en compte que en tres cases hi moriren els propietaris i ja no s'ocuparen més i que les cases on no s'havia vist viure mai no saben si havien estat un antic habitatge, o sempre un corral o pati. Per tant no es pot opinar sobre la despoblació del segle XIX, per bé que devia ésser practicament nul.la. En canvi, la despoblació agafa una regularitat durant el nostre segle i els percentatges són gairebé iguals en cadascún dels periodes fins a la despoblació total. Es evident que el trauma de la guerra civil accelerà també l'emigració. A la Mussara hi moriren al front tres persones, ningú fou fou assasinat ni tampoc afusellat com a conseqüencia de la repressió franquista. Ja s'ha esmentat la manca d'aigua i les terres de primera, a més de les males comunicacions; no cal dir la manca d'un metje permanent i del telèfon i naturalment del llum elèctric. Un altre factor bastant estrany que ajudà a la despoblació va ser un tal senyor dalmau, de Reus, conegut com "lo millonari", es dedicà a comprar sistematicament terres i masos per especulà amb la posibilitat de una posible urbanització de la Mussara.

Un altre factor va ser que per les muntanyes durant principis dels anys ,voltessin els "Patacons", ja que teníen un amagatall a la cova LLonga, mes coneguda a Vilaplana per la " cova dels Patacons", e inclús es diu que amistad amb Francesc Rius i Mas propietari del Mas del Morenet i un fill de Ramón Roig i Recasens mes conegut com " el Patacó ", amb els propietaris del mas d'en Grau, lloc en el que s'hi refugià làny 1939.Els " Patacons " eran uns emboscats que teníen a tota la comarca atemorída, com a consequència a la Mussara hi había un destacament de la Guàrdia Civil, que s'establiren al poble per a atrapar als " Patacons " i de pas degut a la repressió vinguda pèr la guerra civil s'aprofitavèn dels Mussarencs.

Les families al marxar del poble i dels masos s'establiren a Vilaplana, Reus, Alforja, la Selva del Camp, l'Aleixar, l'Albiol, Castellvell, L'espluga de Francolí, Valls, Maspujols, Salou, Tordera i Barcelona. L'ultim emigran "autòcton de la Mussara, es a dir l'ultim a marxar va ser Pere Abelló del mas de l'Abello.

Al poble hi havia vint-i-cuatre cases contant l’esglesia i el xalet de les Airasses .La majoria de les cases del que es consideraba carrer major, en l’actualitat están enfuses i només queda alguna paret que ens fa imaginar el tamany que tenien i poc mes.L’esglesia encara s’aguanta tret del sostre i d’alguna pared posterior, però tot fa pensar, ( per llàstima) que no tardara gaire a ensorrar-se ja que el campanar comença a torçar-se i la façana a inclinarse cap al devant; del cementiri que es al costat nomès queda una mica de la pared que l’envolta i a dins no es pot conèixer el seu estat degut a que es imposible de entrar per la gran quantitat de brossa que s´hi acumula. La resta de cases enclavades a la banda dels cinglallons, que formàven un grup de set encara s’aguanten una mica més, ja que son mes inaccesibles degut a la quantitat d’esversers i de botjars que les cubreixen, la resta ; que estan situades a una certa distáncia d’aquestes últimes, están en aquest mateix estat, de la única que no en queda rastre es de Cal Ferrer (davant del refugi de muntanya).




 
Fotografies ...
... retrospectiva
... a l'actualitat
 
Vídeo
 
Enllaços de la Mussara
 
Fonts d'informació
 
Serveis
Ajuda'ns a millorar
Llibre de visites